Davant l’amenaça encara latent d’una recentralització futura
Ara una vegada passades totes les eleccions, i abans d’anar-nos de vacances d’estiu, cal analitzar el panorama polític que es presenta, i que sembla que durarà un temps.
Tenim un PSOE que ha guanyat les eleccions amb contundència però que encara s’ha de veure com formarà govern i quins plans reals de modernització de l’Estat vol impulsar. O si com de costum fa, llança moltes promeses per a després complir-ne molt poques.
Tot i això, el fet més destacable i alhora més preocupant, és l’aparició d’un partit d’extrema dreta manifestament contrari a l’autogovern i a la pluralitat de l’Estat, reflectit en l’Estat autonòmic. Es tracta de VOX, un partit ultraconservador que arrossega postures de connivència amb el Franquisme i certs postulats que atempten contra els drets i llibertats de molts ciutadans. És rellevant que per primera vegada en democràcia aparega un partit, amb representació al Congrés, desacomplexadament nacionalista i centralista, euroescèptic i enormement bel·ligerant contra les autonomies. Un clar símptoma de que alguna cosa no funciona bé i cal prestar-li tota l’atenció.
El gran problema és que no és només VOX, sinó que també, en menor mesura i contra tota lògica liberal, Ciudadanos i PP, també estan per la recentralització.
Sí bé és cert, el model autonòmic té algunes deficiències conjunturals i estructurals en quant al disseny i funcionament, degut principalment a la falta de recursos, que ens afecta molt substancialment als valencians, però també, i de manera estructural, a la nul·la autonomia fiscal, que ens impedeix organitzar i recaptar els recursos, o una part important dels recursos, que generem. I és allà on recau el principal pecat original de la configuració de l’Estat autonòmic. No hi ha ni autonomia efectiva ni coresponsabilitat fiscal real. I a partir d’eixe punt es deriven la majoria de conflictes, greuges i deficiències del sistema.
No obstant, i amb perspectiva històrica, el disfuncional model autonòmic ha suposat un avanç en la modernització de l’Estat sense precedents i ha propiciat la descentralització i acostament dels serveis públics als ciutadans.
I és que així com alguns drets i llibertats no es deurien mai de qüestionar, la descentralització dels serveis hauria de ser també un valor inqüestionable de qualsevol democràcia moderna. El món modern no va en la direcció d’allunyar i centralitzar el poder en uns pocs, sinó tot el contrari, en la direcció d’acostar el poder als ciutadans i descentralitzar la gestió per a fer-la més eficient, útil i més ajustada a les seues preferències.
Tot i això, els valencians hem de seguir reivindicant i lluitant contra eixa mentalitat recentralitzadora que irradia des del centre de la meseta i que pretén acumular tot el poder (encara més) a la capital de l’Estat. Un model absolut i obsolet de servitud radial que ens retrotrau a temps passats.
Per això, hem d’exigir reformes profundes i de calat de manera urgent. Com a valencians que creguem en l’autonomia i la llibertat hem de fer pressió per avançar cap a la transformació de l’Estat, en un Estat federal. Necessitem el nostre dret civil, el blindatge d’algunes competències, el traspàs d’altres com rodalies o fiscalitat… Perquè o avancem ara o retrocedirem en el futur.
Queda molt per avançar i hem de veure cap a on va el PSOE, si com sovint fa, cap a la comoditat de no fer res i que tot seguisca igual fins a podrir-se, o cap a la responsabilitat d’emprendre una ambiciosa i necessària reforma de modernització de l’Estat. Nosaltres continuarem fent força entre tots per a lluitar per un millor futur per a la nostra estimada terreta.
València, a 2 de juliol de 2019
Albert Sarrió
Secretari General Demòcrates Valencians