Carles Choví: TREBALLAR, PERSISTIR, ESPERAR.
TREBALLAR, PERSISTIR, ESPERAR.
Retronen, de nou, tambors de guerra anunciant eleccions generals. Els partits es preparen per a una altra campanya electoral a ritme de samba mentres els ciutadans digerixen com poden la indignació i inicien el viacrucis cap a les urnes al so de saetes (Oh, no eres tú mi cantar
no puedo votar, ni quiero). Al remat, allò de la “nova política” consistia en paralitzar les institucions i elevar el grau de crispació, mentres partits i ciutadania separen més i més els seus bioritmes.
Que lluny queden aquells temps on l’estabilitat institucional estava garantida gràcies al trellat i l’esperit conciliador i pactista de partits com el PNB. Alguns portem una vida somiant amb un partit valencià que poguera ingressar en eixe selecte grup de partits sense més obediència que al seu propi poble però capaços d’exercir influència on cal.
Al mig d’este maremàgnum de posicions extremes i polaritzades on tots pareixen anar contra tots i el “no m’ajunto” és el lema que compartixen els grans partits, uns quants resistim com aldea gal·la a esta centrifugadora ideològica que amenaça de deixar buit el centre.
No resulta fàcil construir un projecte com Demòcrates Valencians des del no-res, quan et falta més d’un dels tres elements necessaris per a mamprendre la batalla (gent, argent i forment) i sense que medie entre eleccions l’espai de tranquil·litat suficient com per a assentar els fonaments sobre els quals edificar sòlidament i aixina i tot, els hereus de Nicolau Primitiu (i de tants altres que ens van precedir), fem nostra la seua màxima “Treballar, persistir, esperar” convençuts de que és cada volta més necessària una força valencianista, centrada, dialogant i reivindicativa.
L’alternativa és abaixar els braços en un moment en què perilla el nostre autogovern segrestat i encaixonat per un sistema de finançament injust i insolidari, en el que la nostra capacitat legislativa es restringix incomprensiblement posant traves a la recuperació del nostre dret foral, un moment en què el nostre creixement econòmic, el benestar dels nostres ciutadans està retallat per la falta d’inversió en infraestructures vitals i la nostra agricultura es mor davant de la passivitat dels qui ens governen. L’alternativa és diluir-nos com a poble en un estàndard impersonal sense llengua ni cultura pròpia, amb institucions transformades en simples corretges de transmissió del poder central, és en definitiva, deixar de ser valencians i eixa no és la nostra alternativa.
Ara que retronen tambors anunciant eleccions, ara que els partits tornen a posar-li oli a la maquinària electoral, ara que els votants es debaten entre les ganes de enviar-ho tot a fer la mà o complir religiosament l’obligació moral d’acudir a les urnes, la bona nova és que encara hi ha gent amb il·lusió, amb força i amb ganes per a treballar i persistir, gent que espera que tant esforç acabe per donar els seus fruits i que estos fruits siguen per al seu poble. El dia 5 d’octubre es reunixen en Gandia.
DV: Carles Choví