Un problema vertebral
Arriba el dia del Poble Valencià i ara que sembla que la pandèmia comença a remetre, és moment de mirar cap avant i buscar vies de superació dels nostres problemes seculars.
Els valencians més que un problema de vertebració tenim un problema vertebral, perquè és la columna vertebral com a element articulat i format per diverses peces el que sosté la resta del cos, i ací no tenim un sistema ossi que ens sustente. Amb això vull dir que el problema de la tan gastada falta de vertebració no és , com se’ns vol vendre, responsabilitat única i exclusiva de l’existència de diferents sensibilitats en les diferents parts del nostre allargat territori.
No es pot pretendre unificar sensibilitats i sentiments, perquè tots són legítims i no deixen de ser una diferent i igualment vàlida manera de sentir-se part d’una mateixa comunitat, en el sentit humà de la paraula
La unitat que el nostre himne proclama, i certament necessitem, no és uniformitat del sentit que siga, sinó la pròpia dels ens vertebrats en els quals cada part realitza un moviment diferent del de les altres, exercint la seua funció, però tots els moviments tenen un objectiu comú.
I és ací on radica el nostre gran dèficit com a col·lectivitat. El Poble Valencià està mancat de consensos en les coses que fan que millore la vida diària, es residisca als Ports o a la Vega Baja.
En aqueix dèficit té una gran responsabilitat l’actual sistema valencià de partits polítics, que no de partits polítics valencians, perquè d’això cap dels que tenen representació en Les Corts exerceix. A eixos partits els interessa més mantindre les divergències i disputes en les coses més simbòliques i poc importants, que unir-se i liderar als ciutadans en reivindicacions l’assoliment de les quals puguen millorar la societat en la qual vivim.
Com a mostra el tractament que de l’infrafinançament valencià s’ha fet. El concepte es repeteix per uns i per uns altres com un mantra segons el seu interés de partit. Es crea La Plataforma Pel Finançament sota el control dels mateixos partits polítics que la integren amb la finalitat de controlar la reivindicació i que no se’ls escape de les mans.
Mentre el President Puig intenta gestar una espècie de contuberni dels pobles pobres i maltractats. Encomiable iniciativa que veurem on porta donades les moltes veus en contra que ha alçat en el seu propi partit. Una nova utilització mediàtica de les misèries valencianes sense aconseguir un compromís per part dels qui tenen el poder de decisió sobre el tema.
I en l’altre costat, el nouvingut Mazón ha d’estar a hores d’ara amagat davall d’alguna pedra alacantina, enrogit davant els plantejaments radicals i extremistes realitzats pels de dirigents del seu partit en l’aquelarre de la plaça de Bous. Mala papereta té el dirigent dels populars valencians, enfront de les hordes del seu partit que van reclamar a crits l’anul·lació de les transferències realitzades a altres comunitats i la unificació cultural a l’estil de la capital de l’imperi hispà.
Per la seua part Compromís, només trau el tema per a fotre al seu soci de govern botànic. Però cap d’aqueixos partits, que han tingut o tenen responsabilitats de govern, s’ha preocupat de fer una campanya d’explicació a la ciutadania de la transcendència que la falta d’un tractament just als valencians té en el nostre dia a dia, perquè els ciutadans puguem tangibilitzar aqueix palabro del “infrafinançament”, de manera que sapiem quines coses milloraria en la nostra vida quotidiana que és la que de veritat importa.
I això no és casual, perquè aqueixa didàctica empodera la societat civil i passa a ser està la que lidera la reivindicació i això una vegada ocorre ja no es pot parar.
El mateix es pot dir d’altres tants problemes valencians, l’aigua, l’agricultura, el sistema educatiu, el sistema fiscal… Només se senten paraules dirigides a buscar titulars i no a la gent del carrer.
Ja va sent hora d’eixir d’este trist quadre de situació en el qual ens trobem cada XNUMX d’octubre des que es va perdre la innocència i il·lusió post estatutària. Resulta necessari un gran acord entre valencians que pose les necessitats reals per damunt d’altres interessos, arribant a acords amb uns i amb uns altres, sense importar més obediència que l’estrictament al Poble Valencià.
Este article ha segut publicat a Actualitat Valenciana