Manifest federalista
Els pares de la Constitució de 1978, conscients de la plurinacionalitat de l’Estat Espanyol, volgueren dotar l’estat d’una estructura federal (model alemà) però els alts caps de l’exèrcit franquista no els hi ho permeteren, a canvi els deixaren la possibilitat de crear unes autonomies (model italià) amb competències legislatives.
L’estat de les autonomies, tot i que inicialment representà una descentralització, amb interpretacions retorçades del text constitucional propiciades pels partits neofranquistes i per altres d’esquerra, que malgrat dir-se federalistes no han fet ni un pas en eixa direcció, ha anat configurant-se cada volta més com un estat centralista.
Això ha creat un permanent estat de crisi que alguns s’entesten a aprofundir, com la líder de l’autonomia madrilenya que ha arribat a dir Madrid es España y España es Madrid, si Espanya és Madrid vol dir que els que no som madrilenys no som espanyols? L’única manera de resoldre definitivament eixe estat de crisi és avançant cap una estructura federal de l’estat.
El federalisme és la ideologia política que preconitza la contrucció d’un estat plurinacional, com l’espanyol, en base a un sistema de pactes (foedera en llatí) entre les nacionalitats que el constituixen. Representa doncs la culminació d’una estructura democràtica, atés que eixa estructura es fonamenta en els pactes fruit de la voluntat lliurement expressada i consentida de la majoria de la població.
Els conservadors centralistes diuen que el federalisme desmembraria l’estat, una de les seues fal.làcies. És totalment fals, els estats més forts del món són federacions: els EEUU, Alemanya, Rússia, la Índia, Austràlia, Canadà, Mèxic, Brasil, Argentina, Aústria, Suïssa, … El que pot desmembrar Espanya és la continuació sense remei del centralisme madrileny que deixa com a única solució per als pobles perifèrics la independència.
El federalisme té una llarga tradició al nostre país, la corona d’Aragó es costituí com a monarquia federal i, més tard, la unió dinàstica dels Reis Catòlics ho va fer amb el mateix model. També va respatar eixe model la monarquia que va continuar amb la casa dels Aústries i les Espanyes, com aleshores es nomenaven, es van fer grans i poderoses. Per contra, amb la imposició del centralisme absolutista pel primer Borbó (por el justo derecho de conquista, va dir) va començar un llarg període de decadència que encara no ha acabat. La idea de que un estat plurinacional, com l’espanyol, havia de tindre una estructura federal va sobreviure en la majoria dels líders polítics perifèrics, com a foralisme en els més conservadors o com a republicanisme federal en els més progressites, però la força política i militar de l’oligarquia castellana imperialista i centralista n’ha impedit sempre la seua implementació com a estructura política de l’estat espanyol.
Sabedors d’estos fets, els sota signants ens comprometem a propiciar un canvi cap una estructura federal que impedixca el centralisme de l’estat espanyol. Som conscients de la gran dificultat d’eixe canvi, atés que requerix un canvi en la Contitució al que l’oligarquia política, econòmica i mediàtica s’oposarà frontalment, però que considerem just i necessari, ens agrade o no Espanya no té un altre remei.
Demòcrates Valencians.