L’any 1918 es va estrenar amb el discurs «El nostre programa és la pau mundial» de Woodrow Wilson. El president nordamericà proposava davant del Congrés l’articulació d’un dret internacional basat en el «principi de justícia per a tots els pobles i nacionalitats».A Espanya, es patia una triple crisi econòmica, militar i política. Les exportacions s’havien contragut de manera notable. La inflació dels preus creixia en paral•lel al malestar social. Els militars —mal remunerats— rebien l’encàrrec de reprimir les protestes. I el govern de concentració, que comptà amb el suport decissiu del català Cambó, havia sigut recentment cesat.

En el context d’un règim polític que, nascut a Sagunt, mostrava signes clars de col.lapse, La Correspondencia de Valencia publicava, el 14 de novembre de 1918, la «Declaració Valencianista». En l’òrbita dels prohoms del liberalisme autòcton, el diari reivindicava, entre d’altres coses, la instauració d’un model federal, que responsabilitzara els valencians de la gestió de la hisenda i les institucions pròpies, i que donara com a resultat una «Federació espanyola forta i robusta».

Ha passat un segle i l’entorn continua sent problemàtic i confús. Conscients dels reptes que plantegen els nostres temps, Demòcrates Valencians vol contribuir, cent anys després, des de la moderació, la integració i el pragmatisme, en les solucions que vindran.

Fem així nostra la divisa d’un home bo i lúcid, que es compta entre els impulsors d’aquella declaració: treballar, persistir i esperar.

Ha passat un segle i l’entorn continua sent problemàtic i confús. Conscients dels reptes que plantegen els nostres temps, Demòcrates Valencians vol contribuir, cent anys després, des de la moderació, la integració i el pragmatisme, en les solucions que vindran.

Fem així nostra la divisa d’un home bo i lúcid, que es compta entre els impulsors d’aquella declaració: treballar, persistir i esperar.

De La Correspondencia de Valencia