Ricard Lluc | Una nova oportunitat per als valencians

Després del que es va viure el 18 de novembre a la ciutat de València, amb la manifestació per un canvi en el model de finançament que es va dur a terme, el panorama polític valencià s’ha posat més que interessant. Un Consell més preocupat que mai en tindre al nostre empresariat de la seua part, un Podemos incòmode amb açò, un Ciudadanos totalment fora del debat i un PP aïllat.

És de celebrar que els nostres empresaris s’hagen sumat a reivindicacions com el Finançament Just, el Corredor Mediterrani, el Cantàbric, o el Dret Civil Valencià — reclames que, freqüentment són etiquetades com “valencianistes”, però que, al remat, són de sentit comú—.

A banda d’alegria, però, seguidament m’envaïx un fort sentiment de preocupació. ¿Estarà l’actual Consell capacitat per mantindre al nostre empresariat de la mà del poder polític en futures reclames per a que siguen el més plural i unitàries possibles? M’agradaria pensar que sí, però el fet que el Consell estiga format per dos partits d’esquerres i recolzat per un partit populista que es mosqueja si Ximo Puig se’n va de missió comercial a Canadà amb empresaris valencians, no inspira massa confiança.

D’entrada, vullc aclarir que no tinc res en contra de l’esquerra. Simplement pense que, normalment, els empresaris no se solen sentir còmodes amb partits d’esquerres, ja que l’esquerra tendix sempre cap a polítiques proteccionistes —com oposar-se a tractats de lliure comerç, com el CETA, que aportaran grans beneficis econòmics a la Comunitat Valenciana— o també polítiques d’intervencionisme de l’administració pública en l’economia —com per exemple l’intent de crear un nou impost al sector turístic valencià—, polítiques que, en condicions normals, solen ofegar a les empreses.

I quan parle de posar-li les coses fàcils a l’empresariat no m’estic referint a soles als més grans. Parle també de l’últim autònom que es va donar d’alta i que encara té beneficis en negatiu per les exagerades taxes que se’ls posa. Parle del forner que s’alça tots els dies a les 5 del matí per oferir un bon servici però Hisenda l’ofega cada volta més. Parle també del jove emprenedor que només acabar els estudis decidix encetar un projecte de negoci però l’administració pública no fa més que posar-ho complicat.

I per tant, ens hem de preocupar de dur a terme polítiques que afavorixquen el creixement d’eixos mitjans i xicotets empresaris, perquè són els que aporten treball, riquesa i prosperitat a la nostra terra i, si deixaren de fer-ho, cauria tot i cauríem tots.

El problema es trobava quan a l’hora de depositar la major mostra de confiança política que tenim en democràcia —el vot—, no n’hi havia cap partit que cobrira eixe espai, fins a dia de hui orfe.

Era evident: calia ja un partit que cobrira eixe buit amb el que comptava el panorama polític valencià: un partit de centre, modern i moderat que aplicara polítiques enfocades en la llibertat econòmica, la llibertat de les persones a dur avant els seus projectes de vida, la facilitació per emprendre i fer negocis en lloc de posar traves, però també en la defensa de la nostra terra i la reivindicació de les causes que ens són justes, tal i com fan els nostres empresaris.

Eixe partit es diu Demòcrates Valencians, un partit amb un projecte de futur ambiciós per a la Comunitat Valenciana, que estem construint des de la base amb gent de procedències distintes però que sempre havien enyorat un projecte com este, fins i tot abans que existira.

Demòcrates Valencians proposa estendre el sistema de cupo a totes les autonomies