Sandre Llopis de Pau | La palla mental de Ribó

Que l’Albufera és, junt a la Devesa del Saler, l’Horta i el llit del Túria, la joia de la corona de la ciutat de València no és cap secret. La demonització dels agricultors per part de cert sector de l’esquerra tampoc. Molt es parla, per desgràcia, de la contaminació que patix estos dies la ciutat de València. El problema no és poca cosa, i és que la boina de contaminació que cobrix la ciutat, i part de l’Àrea Metropolitana, és més que evident.

Hem de trobar solucions, per futur i per salut. Segurament tots haurem de fer xicotets canvis en la nostra manera de menejar-nos. Tanta contaminació no és bona. Ara bé, l’alcalde del Cap i Casal no pot rentar-se les mans i dir que els arrossers tenen gran part de la culpa, això no és cert. Ribó no hauria de descarregar la culpa en els llauradors.

La crema de la palla és, hui per hui, el sistema més eficient per a desfer-se d’este residu agrícola. Genera algunes molèsties, sí. Però més molèsties genera deixar que la palla es podrisca en l’aigua, consumint l’oxigen necessari per a que peixos i plantes puguen sobreviure.
Als dirigents com Ribó, en la meua opinió, més els valdria pensar en ajudar a les empreses que estan innovant i investigant nous mecanismes per a valoritzar esta palla, evitant cremar-la.

Més els valdria combatre la contaminació atmosfèrica que també generen els vells autobusos de l’EMT, o els residus que s’acumulen en les hortes i séquies de la ciutat.

L’agricultor és un aliat de l’Albufera. Sense ells este preciós parc natural es tornaria un pantà sense vida, un focus de malalties i plagues i en un gran tros de terra improductiva.

Sandre Llopis de Pau | Publicat en LasProvincias (29/11/2017)