Volem café | Opinió de Càndid Penalba

Ara que tot està tan marejat i ara que tot torna a estar una vegada més tan a prop, cal recuperar aquella vella frase, en ocasions tan suada, que parlava del ‘café para todos’. S’acosten canvis, com sempre passa després d’una forta crisi social, econòmica i política, i en Europa, ho sabem ben bé. Després del conflicte català, després de la desafecció de la ciutadania a la política, després de la corrupció i del descrèdit de polítics i institucions, s’acosta, ben segur, un gran canvi.

Els valencians no podem tornar a quedar fóra dels grans consensos espanyols, i quan s’òbriga el meló constitucional, que s’obrirà, hem de tindre veu i vot. O en altres paraules: volem cafè. I el volem amb el seu plat, cullera i el sucre que triem, roig o blanc, o amb llet o del temps. És en este context, en el que naix Demòcrates Valencians (DV), un partit que, una vegada superades les velles discussions de símbols i banderes, i acceptat tot el que diu l’Estatut en esta matèria, tot, està dispost a fer política, amb majúscules i trellat.

Demòcrates aspira a ser eixa pota necessària que durant tant de temps li ha faltat a la societat valenciana. Volem ser eixe partit polític propi que s’ocupe del centre polític, moderat i valencianista, capaç de negociar hàbilment amb el govern de l’Estat per a obtindré beneficis per als valencians. I no pensen vostés, estimats lectors, que estem descobrint la pólvora. És una cosa que ja fan els canaris, els bascs, o tradicionalment ho han fet els catalans.

Política és sinònim de negociació, i en Demòcrates Valencians volem negociar per a dur a la nostra terra els recursos econòmics necessaris per a garantir el futur dels nostres fills. Hem de ser capaços de deixar de banda qüestions ideològiques, i de partit, per a tindre d’una volta per totes, el Corredor Mediterrani, unes carreteres eficients que comuniquen a la nostra gent, les nostres empreses i els pobles, les rodalies del Maestrat i la Plana, el tren Gandia-Oliva-Dénia o el de L’Altet. Cal que els diputats valencians deixen d’obeir als Pablo, Mariano, Pedro i Albert si de benestar i futur dels valencians es tracta. Això, hui en dia, no ho fa ningú.

Ja està bé d’enfrontaments estèrils. Sumem veus, deixem enrere conflictes, i tots junts, ara sí, demanem el cafè que per justícia ens toca.