Sandre Llopis de Pau | Una comarca aïllada
He de confessar que sóc un enamorat de la Marina. Un xicotet gran tresor que guardem els valencians i que ens recorda el que un dia vam ser, el que som i, sobre tot, el que podem ser. La Marina, com deia, és un tresor que guarda l’essència dels valencians. Mar, muntanya, pobles que han sabut reinventar-se al pas del temps, i que hui, són tot un motor econòmic per a tots els valencians.
No obstant això, és la de la Marina una terra desconnectada i desvertebrada. I no, el terreny abrupte (i preciós) que té, no és el motiu. La causa d’este abandó sistemàtic de les infraestructures és un mal endèmic que patim els valencians en general, però molt més especialment els veïns dels pobles de la Marina. La comarca no està connectada, ni per dalt ni per baix, amb un tren digne ni amb unes carreteres que no siguen de pago. Just esta setmana apareix un estudi que ve a confirmar el que ja sabíem, que en el període de 2012 a 2017 la valenciana ha sigut l’autonomia amb menys inversió per habitant en matèria d’infraestructures, i això que som una terra ben allargada i relativament fàcil d’unir.
Mentre la mitjana espanyola se situa en els 464 euros per habitant, en la Comunitat Valenciana només s’invertixen 233 euros per cada valencià. A Galicia, per exemple, 1203 euros, i a la veïna Múrcia 586. I açò, amics, no és casualitat, és premeditat. Els valencians no tenim un partit propi que sàpia negociar els Pressupostos Generals amb el Govern d’Espanya per a atraure inversions a la nostra terra, als nostres pobles. Tampoc tenen els valencians dels partits estatals pes en Madrid. A la vista està que Bonig en Gènova no pinta massa.
Volem el tren de la costa, que unisca Gandia, Oliva i Dénia. Volem el ferm compromís de l’alliberament de l’AP7, que ja està bé. Volem que el principal aeroport valencià, i un dels principals del Mediterrani Occidental, el de l’Altet, tinga un tren de rodalia que el connecte amb Alacant. No podem permetre que Torrevella seguisca partida amb carreteres estretes i congestionades.
Els valencians paguem impostos com els que més i ho volem tot, no per capritxo, sinó per dret. Volem deixar de ser una comarca, un poble, aïllat i desvertebrat.
Sandre Llopis de Pau, portaveu de Demòcrates Valencians (DV)