Roger Mira | Per què Demòcrates Valencians?

Roger Mira | Per què Demòcrates Valencians?

Si hi ha un fenomen destacable l’última dècada al panorama polític estatal i també al valencià, este ha sigut sense dubte la fi d’un bipartidisme que pràcticament arrossegàvem des de la Transició; i que s’ha traduït de facto en l’aparició de moltes i diverses formacions polítiques en tots els llocs.

Raons en trobaran els experts i els politòlegs per tal de justificar tot un seguit de canvis que han desembocat en parlaments més plurals per tot el territori i que realment han provocat un terratrèmol a la vida política car amb l’arribada de totes estes noves formacions s’han acabat produint coalicions i pactes de tota classe i condició. Uns ho han justificat amb l’ arribada de la data de caducitat de l’anomenat “Règim del 78” o del sistema tal i com l’hem conegut o patit sempre; mentre altres han atribuït els canvis a la greu crisi econòmica encetada a la segona mitat del 2007, és a dir ara justament fa deu anys, i al malestar, la impotència i el patiment d’importants capes d’una societat que amb els partits de sempre no albirava solucions a les seues problemàtiques particulars.

Un caldo de cultiu perfecte que, adobat per la corrupció desbocada i el conflicte territorial català, ha acabat per provocar que l’hegemònic PSOE dels anys 80 estiga en mínims històrics i que el PP haja perdut el control de la majoria dels territoris on durant dècades havia governat amb relativa comoditat. I així, han aparegut a nivell de l’Estat formacions d’abast més ample com Podemos i Ciudadanos, però també un altre grapat de partits o coalicions de partits com ara Compromís, Anova, MES, la CUP o Proposta per les  Illes, i que han acabat per demostrar  per una banda, que els ciutadans en estos moments també demanden parlaments més plurals; i per altra, que res és etern i que la política és també una realitat canviant que es mou per conjuntures, interessos, oportunitats i inclús per sentiments.

I és així com un grup de persones de procedències polítiques i professionals diverses ens hem decidit d’uns mesos cap ací a reiniciar un projecte polític d’obediència estrictament valenciana i que ara definitivament veu la llum i pren volada davant una conjuntura que pensem és la idònia per obrir un espai nou.

Des de Demòcrates detectem  que passats dos anys i mig eixe descontent seguix vigent al si de la societat valenciana, quan no agreujat pel desencís de moltes persones que havien confiat precisament en les tres noves formacions aparegudes.

La frustració de bona part de la militància d’un Podemos sotmés a les decisions de la cúpula de Madrid; el malestar d’una part considerable de les bases de Compromís, bàsicament adherits i militància del Bloc per la manca absoluta de democràcia al si de la coalició i capacitat de decisió real i efectiva de les bases en els assumptes més trascendentals, adobat pel gir definitiu a l’esquerra abandonant per sempre les posicions més moderades dels qui passaven per socialdemòcrates o social-liberals, les repetides votacions en contra dels pactes de lliure comerç o les renúncies a seure a negociar qualsevol contrapartida als PGE del 2017 per a un territori absolutament ofegat financerament.

Per últim imaginem que el desencant de bona part de les bases, dels simpatitzants i dels votants de Ciudadanos és elevat en observar un grup parlamentari partit en dos a Les Corts i un partit on precisament també les decisions últimes  (cas de la determinació del sentit del vot dels injustos pressupostos de l’Estt per als valencians) es prenen a Madrid.

Hi ha també descontent en els qui procedents d’altres formacions prestaren el seu vot a estes de noves; però també en un PP i un PSPV en mínims històrics de 25 anys, que difícilment es troben en condicions de repuntar i que segueixen generant dubtes d’una banda per la debilitat d’un lideratge poc consolidat, un tant histriònic i sense capacitat per a cosir un partit que no ha acabat de pair la davallada patida.

El ciutadà valencià mitjà, però, no acaba d’estar còmode amb la situació actual.

Malgrat que després dels anys de foscor, corrupció, desgovern i balafiament del PP, s’han produït alguns canvis en positiu, seguim amb les taxes d’atur més elevades de l’Estat, amb una economia que repunta a poc a poc, i unes exportacions que creixen però que ho fan encara a un ritme de quatre vegades per sota la mitjana estatal. I  tot això amb el nuvolós horitzó d’un Botànic que pot trontollar davant les previsibles amenaces i coercions de Podem en la recta final de la legislatura, o la complexitat per governar com seria desitjable algunes de les ciutats més importants del territori amb pactes a tres, quatre i cinc bandes.

Afegim necessàriament a un empresariat valencià distanciat com mai no havia estat del PP, però que tampoc se’n refia de les polítiques (més prompte entrebancs) econòmiques del Botànic i particularment d’alguns dels seus membres.

Amb este escenari, i amb el 2019 com a horitzó,  estem convençuts que Demòcrates Valencians representa un projecte que pot resultar atractiu per a moltíssima gent, no només per la procedència heterogènia dels seus quadres, sinó per la voluntat decidida d’ocupar l’espai on es situa la gran majoria de la societat valenciana i que no és altre que aquell que està al voltant del centre polític, de la racionalitat i del trellat.

Des de qui es considera socialdemòcrata o de centre-esquerra, fins a qui es sent desacomplexadament liberal i s’ubica a l’espai centre-dreta, passant per qui s’identifica amb l’espectre social-liberal tan de moda hui en dia i que representen alguns referents de la política internacional com ara Macron, Trudeau o el propi Renzi.

I tot això sumat a tres factors determinants: el treball en clau estrictament valenciana, la novetat i l’absència de llasts i d’hipoteques; i la professionalització i preparació dels equips que treballen cada dia en la confecció i dinamització d’un projecte polític modern i il·lusionant que ha d’esdevindre la ferramenta que la nostra societat esperava  per projectar-se definitivament cap al futur.

Roger Mira , Secretari General de Demòcrates Valencians

La Vanguardia: http://www.lavanguardia.com/local/valencia/20171204/433414759323/democrates-valencians-roger-mira.html